Un dels primers treballs que hem començat a fer a la classe és la confecció del propi nom. Hem fet servir diferents materials: l' ordinador, lletres mòbils i fins i tot plastilina. Aquí en teniu una mostra:
Pregunta: Com hem fet aquests noms?
Solució: (La resposta la tenen els vostres fills)
Vaya, me costará llamar a Antonio por el nombre que escribe él jejeje. En fin, si lo sé le llemamos Iu en vez de un nombre tan largo. Jesús, padre de Antonio.
ResponEliminaEi! Aquestes dues lletres no són meves! -diu el Ricard quan veu el seu nom escrit amb l'ordinador.
ResponEliminaCertament, hi ha noms que han de costar més que altres d'escriure, però tot i així, és curiós com identifiquen el seu nom encara que no estigui ben escrit.
Marta.
Avui el Ricard m'ha ensenyat com escrivia el seu nom, i l’he felicitat perquè ho ha fet prou bé. Fins i tot em demanava d’escriure’l a l’ordinador.
ResponEliminaA vegades m’agradaria infiltrar-me en alguna de les vostres classes per veure com ho feu, perquè aquest estiu vam fer algun intent d’escriure RICARD i no me’n vaig sortir. Gràcies.
Marta.
Tot sopant he plantejat la pregunta que ens feia la Mari. Quin misteri! Tots tres germans estaven molt encuriosits, la Sílvia la que més i el Ricard no sabia. La Mireia deia que si seria amb plastilina i un punxó.
ResponEliminaPerò quan ens hem posat davant l'ordinador el Ricard ens ha donat la resposta a la pregunta: la pissarra màgica.
Al principi ha costat una mica saber com havien escrit els noms, no quedava clar si era amb retolador o amb el dit, però al final ha anat sortint tot. Les lletres les van escriure amb el dit, tots amb el mateix color perquè sinó hi hauria molts colors, i també hi havia un esborrador (era una rodona) per esborrar-ho tot...
A l'hora d'anar a dormir m'han explicat moltes coses de la pissarra màgica.
Marta.